Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
el Mas del Jutge
Barri
Barri del municipi de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), 5 km a l’W de la vila, a l’altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.
tossal del Rei

El tossal del Rei, al extrem meridional dels Ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1.356 m) dels ports de Tortosa, termenal dels municipis de la Sénia (Montsià) i Vall-de-roures (Matarranya) i el poble de Fredes (Baix Maestrat), límit històric dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya.
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
fluvioglacial
Hidrografia
Dit del dipòsit que té l’origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.
La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial
Sant Pere de Riu

Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial SantPere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Alt Àneu

Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
Sant Vicenç del Sas
Església
Església i antiga quadra del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Betesa, aturonada a 1574 m alt, vora el límit amb el terme de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.
Sant Salvador de Verdera

Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
fort de Sant Carles
Història
Antiga fortificació del municipi des Castell (Menorca), auxiliar del gran fort de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far
Sant Andreu de Comallonga
Capella
Capella del municipi de Fonollosa (Bages), al NE del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.