Resultats de la cerca
Es mostren 47193 resultats
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
hirmós
Música
En la música litúrgica bizantina, tropari segons el model del qual (és a dir, segons el seu ritme i la seva melodia) són compostos tota una sèrie de troparis nous.
Totes les odes oda del cànon estan encapçalades per un hirmós , el ritme i la melodia del qual determinen la composició i el cant de tots els troparis de l’oda L’hirmologi és el llibre que recull tots els hirmoi
Montfalcó Murallat
Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
la Camareria
Història
Antiga quadra del municipi de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), la qual, juntament amb Reus, era, el 1392, del patrimoni i de la jurisdicció del cambrer de la seu de Tarragona.
tuca Blanca de Paderna
Cim
Cim (2 851 m), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2 750 m).
mola de la Garumba
Mola (1 142 m) dels ports de Morella, dins el terme de Morella (Ports), al límit amb el de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.
barranc de les Fonts
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Palància; neix al peu de la mola de Segart (Camp de Morvedre) i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km.
secretari general tècnic
Dret administratiu
Cap de l’òrgan encarregat de la recollida de documentació i de realitzar estudis sobre les matèries pròpies del departament, així com de prestar assistència tècnica i administrativa al seu titular.
Té categoria de director general
rodet
Física
Tecnologia
Roda proveïda d’àleps, de paletes o de culleres que en les turbines hidràuliques gira impulsada per l’energia de l’aigua, que converteix en energia mecànica sobre el seu eix.