Resultats de la cerca

Des del 1954 treballà a la casa Dior i a la mort del seu fundador en fou el director artístic 1958-60 El 1962 obrí casa d’alta costura i el 1966 inicià la creació de prét-à-porter El 1969 començà a crear moda masculina Els anys seixanta féu creacions inspirades en l’obra de Mondrian Fou un dels pioners del pantalon sastre 1968 i de la maxifaldilla 1970 El mateix any llançà el new-new-look , retorn a formes clàssiques enfront de les modes avançades dels anys seixanta La seva creació posterior es basa en inspiracions retroactives o exòtiques Després d’alguns anys de crisi creativa, l’any 1999…

Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los als indigents…

Es distingí durant la guerra dels Cent Anys i serví a Dinamarca, on fou ministre de la guerra De retorn a França 1772, Turgot el nomenà secretari d’estat de la guerra 1775 Introduí reformes importants a l’exèrcit francès i modernitzà l’artilleria És autor de Mémoire sur les vices du système militaire français 1758

Home d’esperit brillant, fou un gran compositor d’epigrames i retingué durant molt de temps l’atenció de la cort de Francesc I Fou l’introductor del sonet a França Les seves obres foren publicades el 1574

Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb VHugo i el…

Freqüentà els salons parisencs, especialment el de Mmede Rambouillet, i restà al servei de notables personatges de l’època Fou autor, entre altres, dels poemes rabelaisians Les goinfres i Le melon i del poema satíric Rome ridicule 1643

Partidari del sionisme, defensà les seves idees en Le mouvement sioniste 1894-1918 i Quelques juifs et demi-juifs 1928 En poesia és autor de La cité présente 1903, Poèmes de Loire 1929 i Poèmes juifs 1959

El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard

Formà part del moviment dadà i fundà, amb ABreton i LAragon, la revista surrealista Littérature 1919, on publicà, també en collaboració amb Breton, Les champs magnétiques 1920 Dels seus llibres poètics cal remarcar Aquarium 1917, Rose des vents 1920, Odes 1945, Chansons 1949, Vous m'oublierez 1967, Poèmes retrouvés 1918-1981 1982, etc Conreà també el periodisme, la novella i l’assaig Guillaume Apollinaire 1928, Charles Baudelaire 1931, Essai sur la poésie 1950, Alfred de Musset 1957, Écrits sur la peinture 1980, etc

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix