Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…
Ramon Miquel i Planas
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliòfil, escriptor, traductor i erudit.
Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer…
,
Reial Club de Tennis Barcelona-1899
Pista central del Reial Club de Tennis Barcelona-1899
© Fototeca.cat
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fou fundat l’any 1899 amb el nom de Barcelona Lawn Tennis Club per ciutadans anglesos residents a Barcelona, entre els quals hi havia Kendall Park o els germans Witty Fou el primer club de tennis de l’Estat i un dels principals impulsors del I Concurs Internacional de Lawn-Tennis 1903 i de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904 L’any 1905 es fusionà amb el Catalunya Lawn-Tennis Club tot i que mantingué el nom original El 1913 la Casa Reial li concedí el títol de reial i adoptà ja la denominació actual Deu anys després collaborà en l’organització…
,
Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Centre de promoció cultural i de documentació amb un fons especialitzat sobre la Catalunya del Nord, fundat el 1978 per l’Ajuntament de Perpinyà, del qual depèn, sota l’impuls de Josefina Matamoros, entre d’altres.
Comparteix els locals amb el Museu Josep Puig, que en el seu testament cedí la casa que acollia ambdues entitats, llegà una important collecció de monedes i medalles 32000 peces i esmentà la possibilitat de crear una secció dedicada a la Catalunya del Nord i la cultura catalana L’entitat centra l’activitat en la creació d’un fons documental sòlid i en la promoció de la llengua i la cultura catalanes, a través d’activitats diverses cursos de català, exposicions, conferències, presentacions de llibres, espectacles, colloquis, publicacions, etc L’any 1991, en ocasió de la celebració de l’any del…
,
Grup Catalana Occident
Economia
Primer grup empresarial català en el sector de les assegurances.
Té l’origen en la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa , creada el 1864 per Ferran Delàs i de Gelpí, coneguda popularment com La Catalana , que assegurà els edificis del Congrés dels Diputats a Madrid 1873, de l’Ajuntament de Barcelona 1882 i de l’Arsenal de la Ciutadella 1892, actual seu del Parlament de Catalunya, a més d’un gran nombre d’edificis públics de l’Estat espanyol El 1878 començà a cotitzar a la borsa El 1947 s’introduí en els rams de vida, accidents individuals i de treball i danys a vehicles La matriu actual del grup té l’origen en la fusió 1948 de les…
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
© Vinseum
Museu
Museologia
Museu fundat el 1935 amb el nom de Museu de Vilafranca del Penedès.
Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…
Ramon Hostench i Noguera

Ramon Hostench i Noguera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, aquarelista.
Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Filosofia
Filòsof i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el…
Joan Ramon Resina i Bertran
Literatura catalana
Història
Historiador, assagista i crític.
Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…
,
