Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
cap de Peñas

Cap de Peñas
© Jaume Ferrández
Promontori de la costa cantàbrica, a Astúries, entre Avilés i Gijón.
Bernardino Nozaleda y Villa
Cristianisme
Dominicà.
Exercí càrrecs en convents a les Filipines i fou arquebisbe de Manila 1890-1902, on prengué part en la rendició de l’arxipèlag davant els nord-americans La seva gestió provocà, en ésser proposat per a la seu de València 1903, una gran campanya liberal i republicana blasquista i sorianista en contra d’ell, que féu inefectiva la proposta
Pedro Rodríguez de Campomanes
Història
Comte de Campomanes.
Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…
Francisco Álvarez Martínez

Francisco Álvarez Martínez
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic asturià.
Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol
Maximilià Thous i Orts
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…
,
Xavier Crespo Clarà

Xavier Crespo Clarà
Arxiu FC Barcelona
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut de Badalona…
Dionisio de la Huerta Casagrán
Tennis
Tennista i dirigent esportiu.
Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les medalles del…
Miquel Gual Bauzà
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Fou professional entre el 1944 i el 1956 Debutà com a independent i l’any següent fitxà per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, amb la qual guanyà dues etapes de la Vuelta a Espanya 1945 i la general del Circuit del Nord 1945 Amb l’equip de la Unió Esportiva de Sants guanyà una altra etapa de la Vuelta a Espanya 1946, el Trofeu Masferrer 1946, 1947, el Gran Premi de Pasqua 1947 i el Circuit de Getxo 1947 El 1947 aconseguí la segona posició a la Volta a Catalunya i la tercera en el Campionat d’Espanya de fons i d’escalada El 1948 s’integrà a l’equip Casa Galindo i guanyà quatre etapes de la Vuelta…
Álvaro Flórez Estrada
Economia
Història
Polític i economista liberal asturià.
Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra…
Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun
Història
Senyor de la vall de l’Ebre, de Tudela, d’Osca i de Saragossa.
De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina