Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor

Organitzat per primera vegada el 1942, no se celebrà entre el 1959 i el 1978, ni tampoc en alguns anys concrets, com el 1993, el 1994 o el 2011 Inicialment recorria diverses poblacions gironines, com Banyoles, Amer, Caldes de Malavella, Anglès o Santa Coloma de Farners, i reuní fins a 4000 participants Es popularitzaren guardons a les bicicletes millor engalanades i més originals Des del 1997 el recorregut es realitza per la rodalia del nucli urbà de Girona i coincideix amb la pujada al coll dels Àngels

Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…

Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

Era clergue, però es casà Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial del 1179 al 1188 D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192 Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

Formà part del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué i del Club d’Arquers de Caldes de Montbui Especialitzat en la modalitat d’arc nu, guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2007, 2008 i aconseguí diversos podis en altres edicions També guanyà el Campionat de Catalunya de recorregut de bosc 2D amb arc nu 2009 i el primer Campionat de Catalunya específic d’arc nu 2010 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, i fou subcampió continental de recorregut de bosc 3D amb arc nu 2008

Destacà com a juvenil al RCD Espanyol i debutà a la màxima categoria amb el Caldes Després tornà a l’Espanyol, a primera divisió, jugà al CE Noia sub-23 i el Claret de Sevilla, i la temporada 1979-80 fitxà pel CP Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga Després passà al CP Mollet 1980-83, el Reus Deportiu 1983-84, 1987-88, el Noia 1984-87, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1987, i el CP Vilafranca 1988-90, equip en què es retirà