Resultats de la cerca

Del 1848 al 1860 s’exilià a diversos països d’Europa per haver participat en les revoltes contra Àustria A Alemanya, acompanyà Liszt i Brahms Fou un dels grans virtuosos del s XIX i compongué diverses peces per a violí de caràcter magiar, que probablement influïren en algunes composicions de Brahms

Fundat el 1976, nasqué vinculat a la creació de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya a la capital catalana amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’esport universitari Té un ampli palmarès als Campionats Universitaris de Catalunya i d’Espanya i alguns dels seus membres hi participaren amb la selecció de la Universitat de Barcelona Fou impulsat per José Antonio Sancha de Prada, que en fou president fins el 2009 L’any 1977 es creà una secció federada de rugbi L’equip femení aconseguí nombrosos èxits i guanyà diversos Campionats d’Espanya de la divisió d’honor i diverses Copes…

Rebé lliçons de Joseph Böhm al Conservatori de Viena 1842-45 i debutà a Pest 1846 Posteriorment es presentà a París 1847 i a Londres 1848 Arran de l’aixecament d’Hongria contra Àustria el 1848, es va exiliar als Estats Units, on reprengué la seva carrera de virtuós El 1852, de gira per Alemanya, visità J Brahms i F Liszt, compositor amb el qual mantingué una estreta relació d’amistat i que arribà a escriure-li una peça, Epithalam , amb motiu de les seves noces El 1860, amnistiat pel govern hongarès, Reményi retornà al seu país El 1865 oferí un gran concert a París i emprengué una gira per…

El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra Segons les…

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena

El 1296 jurà fidelitat al rei anglès Eduard I , al qual s’enfrontà tot seguit ajuntant-se, en defensa de la causa nacional escocesa, amb el líder guerriller Wallace Després de proclamar-se rei a Scone 1306 anà ampliant el seu domini territorial amb les victòries de Loudon Hill 1307, de Bannockburn 1314 i Berwick 1318 El 1323 signà una treva de tretze anys a York, que fou ratificada a Berwick amb Eduard II Finalment, Eduard III reconegué la independència d’Escòcia amb Robert I com a rei, a York 1328, ratificada poc després pel parlament a Northampton

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li…

Port i centre industrial És conservat el castell construït per Eduard I d’Anglaterra a la fi de la conquesta del país, en el qual nasqué el seu fill Eduard, primer príncep no independent de Galles

Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913