Resultats de la cerca

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves Antologia poètica universitària S’hi han publicat els premis Ossa Menor i Carles Riba i també autors com Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Tomàs Garcés, Pere Quart, Agustí Bartra, etc N’han aparegut uns cent cinquanta títols 1986 i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València

Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó 1295, no tingué descendència Vídua 1296, el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir 1309, les havia llegades

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava

Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou  Enric de Villena i de Castella

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954

Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny