Situació
Antiga torre del castell, integrada a la part ponentina de l’església parroquial actual, que ha estat aprofitada com a campanar.
ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Els vestigis d’aquest castell, del qual només resta una torre, són al mateix poble de Bolquera, al costat occidental de l’església parroquial de Santa Eulàlia. Cal relacionar aquesta antiga fortificació amb la via propera que passava pel coll de la Perxa.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 29’ 52” N - Long. 2° 4’ 47” E.
El poble de Bolquera és situat al N del pla de la Perxa, a banda i banda del riu homònim. S’hi arriba, partint de la Guingueta d’Ix, per la carretera N-116. Després d’haver fet un recorregut d’uns 19 km, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que porta directament a Bolquera. (JBM-RMAE)
Història
Les primeres mencions d’aquest indret daten del segle X. L’any 948, el lloc de Bolcaria consta com a afrontació territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la vil·la de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà; posteriorment, el 965, consta com a villare Vulcaria i el 968 com a villa Vulcaria. Tanmateix, malgrat l’antiguitat de l’indret, el castell (castrum de Bolchera) no figura esmentat fins l’any 1233. Es tracta d’una concòrdia entre el senyor del Rosselló Nunó Sanç i el comte Roger Bernat de Foix, sota l’arbitratge del bisbe d’Elna i del vescomte de Cardona, per la possessió d’aquest castell, el qual, segons el comte de Foix, era retingut injustament per Nunó Sanç, i en conseqüència li demanava de restituir-lo. Uns anys més tard, el 1280, el rei Jaume II de Mallorca manà als seus fidels, batlles, castlans i altres homes dels castells de Sant Martí, de Meranges, de Bolquera i d’altres llocs de la Cerdanya i el Baridà, que eren vassalls del comte de Foix, que fessin jurament de fidelitat al nou procurador reial, el vescomte de Castellnou.
L’any 1304, el mateix rei Jaume II concedí a Gastó I, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò, tota la jurisdicció i el mer i mixt imperi a la vall i batllia de Meranges i a les batllies de Sant Martí dels Castells, d’Urtx, de Bolquera i d’Er.
La senyoria del lloc de Bolquera romangué sota la jurisdicció dels comtes de Foix fins a la darreria del segle XV, que fou venuda a Antoni Mercader. L’any 1499 passà al seu hereu, Joan Porcell, donzell de Puigcerdà, que es feia dir Joan Mercader. Des del 1666 i fins a la fi de l’Antic Règim, la senyoria de Bolquera pertangué al col·legi de preveres de Puigcerdà. (MD)
Castell
Plantes al nivell del sòl i del primer pis de la torre d’aquest antic castell, situada a la banda occidental de l’església parroquial.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Al costat occidental de l’església parroquial, refeta en època moderna, hi ha una torre de planta quadrada que recolza sobre la roca. La torre fa, a l’exterior, 7,35 × 7,25 m i el gruix dels murs és d’aproximadament 1,50 m. En l’actualitat té una alçada de poc més de 9 m, repartits entre un nivell a peu pla i un primer pis; segurament, en un moment original, d’acord amb la situació de les espitlleres exteriors, hi havia tres nivells diferents. Ja modernament, sobre el que s’havia conservat de la torre medieval, es va edificar una altra planta per al campanar, que hom va cobrir amb una coberta piramidal. Actualment, a l’interior hi ha diversos trespols, que no és pas segur que coincideixin amb els originals, que devien ésser de fusta. Al nivell del primer pis, hi ha una coberta feta amb una volta de canó, que arrenca a 2 m del terra actual i assoleix una alçada màxima de 4 m, amb relació a aquest trespol (i de 9,30 m amb relació al conjunt de l’edifici).
A la façana meridional, ara hi ha oberta una porta moderna; a uns 5 m hi ha una espitllera i a uns 7,5 m n’hi ha una altra. A la façana nord també hi ha dues espitlleres més, en dos nivells diferents. Si entrem a l’interior, veiem que a la façana est, adossada a l’església, hi ha, a peu pla, sobre la roca, el que segurament era la porta original. A la façana oest, tant en aquest nivell com en un de superior, hi ha diverses espitlleres, actualment cegades per un habitatge fet en aquest costat.
Els murs, força gruixuts, són fets amb pedres irregulars de mida mitjana, arrenglerades en filades. Als caires, tal com sol esdevenir, hi ha carreus més grossos (30 cm d’alt × 60 cm de llarg).
Per les seves característiques, podem datar aquesta torre cap al segle XIII. (JBM-LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Marca, 1688, col. 1 423
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 296
- Miret, 1900 pàg, 206
- Martí, 1926-28, vol. I (II), ap. LXII, pàgs. 601-603
- Bolòs-Pagés, 1986, doc. 7, pàg. 182
- Buron, 1989, pàg. 116