Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
Badalona Orientació
Curses de muntanya i d’orientació
Club d’orientació de Badalona.
Fundat el 1993 per Xus Loro, que el presidí fins el 2002 En el seu palmarès destaca el Campionat de Catalunya de relleus masculins 1994, 1996-2001, 2005, 2009, 2010 i femenins 2003 Organitzà el primer Campionat de Catalunya de BTT-O 1997, a Sant Jeroni de la Murtra, i la primera prova de la Lliga espanyola 1998, als Rasos de Peguera També fou pioner en l’organització d’una prova del calendari de la federació internacional, la Copa del Món de BTT-O 1999, disputada a la Roca del Vallès
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08
Torre de la Granja Vella (Barcelona)
Art romànic
Antiga fortalesa del pla de Barcelona, situada a Horta, probablement existent abans de l’any 1300 Al segle XV era una de les possessions de la família Sabastida El 1421 n’era el propietari Antoni Sabastida, cavaller de la ciutat de Barcelona, el qual la tenia com a segona residència Posteriorment passà a mans dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i després de la desamortització la comprà el banquer Lluís Martí i Codolar, el qual installà el primer zoo de Barcelona en aquesta propietat
Josep Maria Serra i Valls
Enginyeria mecànica
Enginyer.
Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà
Joan de Coloma i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta.
Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens Presidí les corts del regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofraso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller, 1576 Madrid, 1586
Petrus Christus
Sant Eloi (1449), de Petrus Christus (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc, establert a Bruges, que signava Petrus XPI
.
El seu estil, d’un gran eclecticisme, és influït per Van Eyck Sant Jeroni , 1442, Detroit Assimilà, així mateix, els corrents pictòrics del Mestre de Flémalle Tríptic de la Nativitat , 1452, Dahlem i de Van der Weyden Pietat, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, harmonitzant-los amb notable talent executiu i aportacions personals Es destaquen Sant Eloi 1449, Metropolitan Museum of Art, Nova York, antecedent dels Banquers 1514 de Metsys, i Dona jove Dahlem Hom li atribueix, sense fonament, la taula Santa Isabel i el Baptista infant , conservada al Museu de…
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…
Anton Jover
Economia
Història
Comerciant.
L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544
Francesc d’Assís Argemí i Casamada
Música
Mestre de capella i organista català.
A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina