Resultats de la cerca

Religiós franciscà descalç Fou predicador del rei 1817 Publicà diversos sermons, i un Discurso d’acció de gràcies per la llibertat de Ferran VII en retornar el règim absolutista 1823 escriví també diverses poesies, en català, sobre el mateix tema 1823, que restaren inèdites

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort

Escriví una Crónica 1721 sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa

Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona 1851 Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres 1851 i de París 1855 Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases

Malgrat haver estat deixeble de Jacques-LouisDavid, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid 1818 del Museo Municipal de Madrid

Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum Madrid, 1586 i Opiniones in librum quartum sententiarum Roma, 1579, que foren repetidament publicades

Pertangué al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1960 i fou convocat en cinc ocasions amb la selecció espanyola Anys més tard, fou el director de l’escola de Rugbi de Reus 1979

Competí per l’Athletic i pel Futbol Club Barcelona i fou dos cops subcampió català dels 800 m 1916, 1917

Competí representant la secció de lluita del Centre Gimnàstic Barcelonès Obtingué el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana en la primera edició en pes semimitjà 1933 Revalidà el títol en 78 kg 1935 Formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona per equips en la primera edició dels Campionats d’Espanya de lluita 1933 També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana Exercí de professor a la secció de lluita del seu club

Competí representant el Club de Boxa Alís Obtingué el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1967