Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Maria d’Àustria
Història
Reina d’Hongria (1522-26).
Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria
Maria d’Aragó
Història
Reina de Castella.
Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe
Maria d’Antioquia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador
Maria Manoliu-Manea
Lingüística i sociolingüística
Lingüista romanesa.
Llicenciada en filologia romanesa 1955 i doctorada 1966 a Bucarest, del 1957 al 1978 hi fou professora al departament de lingüística romànica Del 1979 ençà és professora al departament de francès i italià de la Universitat de Califòrnia Comparteix l’estructuralisme europeu, i ha estat deixebla d’IIordan i d’ECoseriu Ha escrit Sistematica substitutelor din româna contemporanǎ standard 1968, Structuralismul lingvistic lecturi critice 1973 i Gramatica comparatǎ a limbilor romanice 1971
Joaquín María López
Història
Política
Polític.
Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats
Dulce María Loynaz
Literatura
Poetessa cubana.
La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga Versos 1920-1938 , 1938 cap a la serenitat contemplativa Juegos de agua , 1947 En la seva novella Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro 1991, i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats a Los…
Pier Maria Baldi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina