Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
Martí Llauradó i Mariscot
Nu femení assegut , de Martí Llauradó i Mariscot
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Treballà amb Joan Borrell i Nicolau i Joan Rebull, que l’influí Es presentà en exposició particular el 1929, a Barcelona, conjuntament amb Joan Commeleran Amb un important Nu femení fou premiat a l’Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona 1933, i guanyà una primera medalla a l’exposició nacional de Madrid 1934 Obtingué, a la post-guerra, altres premis importants a Sevilla —d’art religiós—, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia Fou una figura destacada de la generació jove del postnoucentisme, i temperà l’idealisme estilitzat dels noucentistes amb…
Josep Maria Martí Fonts

Josep Maria Martí Fonts (a la dreta)
MUSEU COLET
Altres esports de pilota o bola
Jugador i dirigent de petanca.
Fundà el Club Petanca Càmping Hispano Masnou, del qual fou primer secretari i després president Fou vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles 1975-81 i president de la seva secció de petanca 1981-85 Fou un dels principals impulsors de la creació de la nova Federació Catalana de Petanca, l’any 1985, i en fou president fins el 1994 També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Petanca 1985-92 Posteriorment fou secretari de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé la medalla de plata de la Federació Francesa de Petanca, la medalla d’or de la Federació Espanyola de…
Joan Martí del Castillo

Joan Martí al cim del Cavall Bernat
Col. GEDE
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982
Sant Martí de Barcedana

Vista general de Sant Martí de Bercerana (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (746 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué
Sant Martí d’Ogassa

Vista de l'església de Sant Martí d'Ogassa
© JoMV
Caseria
Caseria disseminada del municipi d’Ogassa (Ripollès), al sector oest del terme, als vessants meridionals de la serra Cavallera.
raval de Sant Martí
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V feu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí , dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà que s’havien establert al seu costat el 1228, els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers hom hi installà l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí…
Sant Martí del Corb

Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
Sant Martí de Mata

Sant Martí de Mata
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Sant Martí de Serraïma

Vista de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i quadra de Serraïma, situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya
Martí Sureda i Deulovol
La plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64), de Martí Sureda i Deulovol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).
Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina