Resultats de la cerca

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…

Estudià a la Universitat de Barcelona i fou deixeble de P Bosch i Gimpera Formà part del Servei d’Investigacions Arqueològiques creat per la Mancomunitat de Catalunya i collaborà en la fundació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual es convertí en conservador a partir de la seva formació l’any 1932, càrrec que exercí fins a la mort També fou secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria Si bé originàriament es dedicà a la prehistòria i no l’abandonà mai del tot, estudià sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya Com a investigador, treballà al Museu…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la…

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i…