Resultats de la cerca

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau…

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i…

Batalla de Nájera Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin

Afiliat a la societat secreta nacionalista Mà Negra , assassinà per ordre seva el príncep hereu d’Àustria, Francesc Ferran, i la seva muller, a Sarajevo 28 de juny de 1914 Morí a la presó

Es casà amb el príncep Carles d’Anglaterra el 1981, del qual es divorcià el 1996 Personatge carismàtic, la seva mort en accident de trànsit, en intentar escapar d’uns fotògrafs, commogué el món

Publicà la novella Els temps ens han fet així 1953 i narracions infantils El príncep bandoler 1958 i La noia del rostre canviant 1960 Pòstumament es publicà el llibre de narracions Lepra d’or 1976

L'any que el príncep Albert va celebrar el desè aniversari en el càrrec, la Comissió Europea va publicar una llista negra de paradisos fiscals en què figurava el principat i va proposar represàlies coordinades

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Aler que fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent dels Sacramento Kings de la NBA Amb l’equip verd-i-negre guanyà dues Lligues 1991, 1992 i la Copa Príncep d’Astúries 1991