Resultats de la cerca

Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor 1789 Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la marina, el…

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen  La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics

Fou director de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona 1922-37 Simpatitzant d’Acció Catalana, rebutjà de presentar-se com a diputat per Tarragona Un consell de guerra el condemnà a mort, i fou executat el 22 d’abril de 1939

Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc

Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de…

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962