Resultats de la cerca

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a SantFeliudeGuíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb…

Estudià filosofia i teologia a Salamanca El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir deSantFeliudeGuíxols Ha quedat de la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam la seva obra castellana, Camino de perfección , s’ha perdut Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el deSantFeliudeGuíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa

S’inicià en la competició el 1998 a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima deSantFeliudeGuíxols Amb la selecció catalana guanyà la medalla d’or 2007 i la d’argent 2009 en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a SantFeliudeGuíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894

Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant…

La parròquia Santa Maria és esmentada ja el 968 pertangué al monestir deSantFeliudeGuíxols Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica La nova església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana , 1869, molt reeditat Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912, i publicà en diaris i revistes nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a “Lo Nunci”, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes catalans o castellans a…

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 1976, subcampió d’Europa en 3D a SantFeliudeGuíxols 1979, campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet 1981, en 3D amb Esteve Melendo 1983 i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop 1983 Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984 Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses

Monjo deSantFeliudeGuíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història deSantFeliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise