Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Mas del Gras
Caseria
Caseria del municipi del Pont de Suert, dins l’antic terme de Viu de Llevata (Alta Ribagorça), a l’esquerra del riuet de Viu i vora la creu de Perves.
Xerallo
Caseria
Hostal
Antic hostal i caseria del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals
Cellers
Enclavament
Antic terme de l’Alta Ribagorça, des del segle XIX enclavament (5,34 km2) del municipi del Pont de Suert entre els de Malpàs, Espluga de Serra, Bonansa i Sant Orenç.
És travessat per la Noguera Ribagorçana el pont de Cellers és inundat pel pantà d’Escales
Castelló de Tor
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Llesp Fins a la fi de l’Antic Règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida
bisbat de Roda
Història
Cristianisme
Bisbat
Diòcesi conflictiva i d’història accidentada creada a mitjan segle X com a successora de l’antic bisbat de Pallars.
Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…
Sirès
Poble
Poble del municipi de Bonansa (Ribagorça), a l’E del terme, a l’esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert, Alta Ribagorça.
De la seva església parroquial Sant Cristòfol depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu
monestir de Viu
Monestir
Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix
la Torre de Buira
Nucli
Un dels dos nuclis de població del poble de Buira, del municipi de Bonansa (Ribagorça), al SE del terme, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana poc més avall del Pont de Suert.
la Mola
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Mola, del municipi de Bonansa (Ribagorça), dins la parròquia de Sirès, a 1 376 m alt, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina