Algues continentals introduïdes o invasores

Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat.

L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs. Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5 estigmes. La cèl·lula presenta rafe, que els permet moure’s per lliscament. Al pol estret de la cèl·lula, el frústul és perforat per una sèrie de petits porus, a través dels quals excreta una tija de mucopolisacàrid (resistent a la degradació) que manté la cèl·lula erecta, lluny del substrat. Aquestes tiges mucilaginoses es disposen en palissada i s’entortolliguen entre si, de manera que acaben constituint una capa gruixuda sobre qualsevol substrat. Es reprodueix sobretot de forma asexual mitjançant divisió cel·lular; per tant, les seves poblacions poden augmentar ràpidament de manera exponencial quan les condicions ecològiques li són favorables. Es troba en regions boreals i alpines d’Europa, d’Àsia i de l’Amèrica del Nord. Creix en aigües fredes i oligotròfiques. Desconeguda fins fa poc a l’hemisferi sud, recentment s’ha trobat també a Nova Zelanda, on va ser introduïda. L’àrea de distribució d’aquesta espècie ha anat augmentant de manera gradual les darreres dècades.

No se sap perquè aquesta espècie invasora s’està estenent amb tanta facilitat per molts sistemes d’aigües corrents. Entre les possibles causes, a part els canvis climàtics, no es poden descartar canvis genètics ocasionats per alguna mutació. En els casos d’invasions intenses, el bentos dels rius queden completament revestits per les poblacions de Didymosphenia geminata, amb uns gruixos de 2 cm o més d’una massa mucilaginosa de color lleugerament daurat. Aquest revestiment, que de vegades arriba a tenir uns quants metres quadrats, pot afectar els hàbitats per a la reproducció dels peixos, fer minvar els refugis de la fauna aquàtica i provocar una disminució de la biodiversitat d’altres algues. Fins ara, és a Nova Zelanda on s’han patit les conseqüències més severes de les invasions, ja que ha causat la desaparició d’altres algues. A l’Estat espanyol s’ha trobat a la conca de l’Ebre i a la del Duero. A l’Ebre, l’àrea de distribució de D. geminata mostra una tendència a augmentar, i s’està estenent en rius de muntanya mediterrània calcària, en els eixos mediterraneocontinentals poc mineralitzats, en rius de muntanya humida calcària i en rius d’alta muntanya. L’abundància d’aquest tàxon mai no ha estat gaire elevada, llevat d’algun punt al riu Aragón Subordán, a Aragó. El control de l’expansió d’aquesta espècie serà molt difícil. Entre les mesures que es poden dur a terme per a aturar la seva expansió hi ha la desinfecció sistemàtica de les arts de pesca, les botes de pescadors i el buc de les embarcacions. No obstant això, com que una sola cèl·lula pot iniciar una nova invasió, per més mesures que es prenguin, els ocells migratoris podrien transportar i fer arribar aquesta espècie a qualsevol sistema aquàtic amb el fang enganxat a les potes. Tot i els diversos plans d’eradicació de D. geminata, tant a Amèrica com a Europa i en altres indrets no s’ha pogut aconseguir.

Diadesmis confervacea té frústuls lanceolats el·líptics, amb els àpexs arrodonits. La rafe és rectilínia, amb una àrea axial linear lanceolada i amb les terminacions centrals lleugerament engruixides, com també ho són les terminacions polars. Els frústuls solen reunir-se sovint en cadenes curtes. Es tracta d’una espècie indicadora de l’escalfament de les aigües dels rius de regions temperades, atès que és característica de zones tropicals o subtropicals, on sovintegen aigües riques en matèria orgànica. A Europa, és relativament freqüent al desguàs de molts pantans, aprofitant que els embassaments incrementen la temperatura de l’aigua. És possible que s’estengui més si augmenta la temperatura global. En l’àmbit dels Països Catalans s’ha trobat en eixos mediterraneocontinentals poc mineralitzats, com ara al Segre (Torres de Segre, Seròs i Vilanova de la Barca) i a l’Ebre (Amposta, Benifallet, Flix, Tortosa i Xerta).

La diatomea Gomphoneis minuta pot formar revestiments brunenos sobre el fons dels rius. El frústul és heteropolar, amb la rafe lleugerament arquejada dins d’una àrea axial linear i estreta. Té estries lleugerament radials, constituïdes per dues fileres de porus disposades paral·lelament, i el nòdul central amb un estigma lateral robust. Les cèl·lules es fixen al substrat mitjançant un tub mucós cilíndric. Es distribueix predominantment al continent americà. Sembla una espècie que no tolera continguts elevats de matèria orgànica i que presenta l’òptim ecològic a l’estiu. Als Països Catalans ha estat trobada generalment en zones de muntanya humida calcària, com ara al Segre (la Seu d’Urgell), la Noguera Ribagorçana (el Pont de Suert), la Noguera de Tor (Llesp) i la Noguera Pallaresa (la Pobla de Segur, Camarasa i Llavorsí). Aquest tàxon gairebé mai no ha estat abundant, excepte a la localitat de la Noguera de Tor.