Resultats de la cerca

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura 

Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

Exercí a Solsona Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Fisicoexperimental de Barcelona Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars

Net de Francesc Cambó i Batlle , es doctorà en dret i fou professor en l’especialitat de dret internacional privat a les universitats de Navarra, Barcelona i al centre Abat Oliba El 1995 s’incorporà a la política activa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya CDC i fou elegit diputat al Parlament Un any després, dins de la política espanyola, fou elegit diputat al Congrés, on protagonitzà enfrontaments parlamentaris significatius amb el govern del PP En les eleccions europees del 2004 encapçalà la candidatura de CiU i fou escollit eurodiputat Formà part del comitè executiu de…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el pseudònim de…