Resultats de la cerca

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera,  Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un…

L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…

Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…

Influït pel naixent rock-and-roll i el moviment beat , el 1961 es traslladà a Nova York, on començà la seva trajectòria artística imitant Woody Guthrie , i adoptà el seu nom artístic, inspirat en el poeta gallès Dylan Thomas Amb un repertori inspirat en la música folk i el blues , fou un dels principals intèrprets, lletristes i compositors de la cançó de protesta Embolcallat d’un cert misticisme, el contingut social de les seves cançons li donà fama mundial i esdevingué un personatge carismàtic d’aquella època i del moviment juvenil Mostra de la seva popularitat fou la gran difusió dels seus…

Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…