Núria Feliu i Mestres

(Barcelona, 21 de setembre de 1941 — Barcelona, 22 de juliol de 2022)

Núria Feliu i Mestres

© VIP MUSIC

Cantant.

Biografia

S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica; posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics. El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent, versions catalanes de cançons nord-americanes (menys una), cosa que la convertí en un dels pocs integrants de la Nova Cançó que cantava temes no compostos per ella mateixa. El 1966 començà una fructífera col·laboració amb Tete Montoliu, que culminà amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es publicà un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990.

Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz interpretà boleros i cuplets, així com també cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans. L’any 1995 edità el llibre Vols ballar? 93 cançons i ballables, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris foren esporàdiques, i el gener del 2005 anuncià que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 publicà les memòries Dies i records d’infantesa i el 2020 rebé el premi Enderrock d’honor a la trajectòria.

Àlbums

A banda dels nombrosos singles dels inicis de la seva carrera, entre els seus enregistraments hom pot esmentar:

  • Núria Feliu amb Tete Montoliu (1965)
  • Núria Feliu amb Lou Bennett i els seus amics (1966)
  • Mai no goses (1967)
  • Senzillament (1968)
  • El cuplet a Barcelona (1970)
  • Homenatge a Mistinguett (1971)
  • Núria de nit (1972)
  • El retaule del flautista (1972)
  • Te per tots (1973)
  • Cançons que m’agraden (1973)
  • Cuplets tradicionals catalans (1974)
  • Cinema ranci ... cinema d’avui (1974)
  • Núria Feliu i Los Guacamayos (1975)
  • Cançons d’Apel·les Mestres (1976)
  • El cant del poble (1977)
  • I les gavines seran de paper de xarol (1978)
  • La comèdia musical catalana (1979), amb Mary Santpere
  • Viure a Barcelona (1981)
  • Més que mai (1985), duets amb Josep Carreras
  • Cançons d’entreguerres del 18 al 39 (1986)
  • Els Oscars de la Feliu (1989)
  • Amb cor i ànima (1989)
  • Núria Feliu 25 anys (1990)
  • Us ho devia (1994)
  •  Per raons sentimentals (1996)
  •  Amb un aire country (2002)
  •  Núria Feliu: 40 anys (2005)
  •  Les sardanes més populars (2007)

Premis

Obtingué, entre d’altres, les següents distincions:

  • Trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966)
  • Premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976)
  • Medalla del Cercle Català de Madrid (1979)
  • Millor disc de l’any de Ràdio 4 per Viure a Barcelona (1979)
  • Creu de Sant Jordi (1985)
  • Premi Obra del Ballet Popular “Dia de la Sardana” (1989)
  • Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990)
  • Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990)
  • Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995)
  • Premi “Fill de Sants” (1995)
  • Premi Jaume I de la Franja de Ponent (2001)
  • Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001) 
  • Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005)
  • Premi Enderrock d’honor (2020)
  • Medalla d'Or del Parlament de Catalunya (2022, a títol pòstum)