Resultats de la cerca
Es mostren 2398 resultats
Joan Lorente i Costa
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Johan Tobias Sergel
Escultura
Escultor neoclàssic suec.
Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles
Arthur van Schendel
Literatura
Escriptor holandès, considerat el creador de l’escola novel·lística neoromàntica neerlandesa.
Autor pessimista i malenconiós, els seus personatges viuen en un estat conscient d’impotència i de tragèdia Es destaquen Een Zwerver verliefd ‘Un rodamon enamorat’, 1904, Der liefde bloesems ‘Flors d’amor’, 1921 i la trilogia Een Hollands drama, De rijke man, De Grauwe vogels ‘Un drama holandès’, ‘L’home ric’, ‘Els ocells terrosos’, 1935-37
Garci Sánchez de Badajoz
Literatura
Poeta andalús.
Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic
Carles Pedrell
Música
Compositor uruguaià d’origen català.
Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa
Oberó
Mitologia
Personatge llegendari, rei dels elfs i de les fades en la literatura cavalleresca.
Shakespeare el feu sortir en el Somni d’una nit d’estiu , i ChM Wieland el feu protagonista d’un poema homònim i en descriví les aventures heroiques per aconseguir l’amor de Titània De l’obra de Wieland, JR Planché extragué el llibret per a l’òpera Oberon , de CM von Weber, estrenada el 1826
Bao Zhao
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns
Ángela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Escriptora.
D’origen italià, s’estigué sempre a Madrid Publicà obres de teatre Lealtad a un juramento , 1842 Amor y orgullo i moltes novelles entre altres, El heroísmo de la amistad o Los condes de Rocabertí , 1842 Un episodio de la Guerra de los Siete Años , 1849 El hijo , 1865 i El capital de la virtud , 1876
Fidelio
Música
Òpera en tres actes de L. van Beethoven, amb text de J. von Sonnleithner, basat en una obra de J.N. Bouilly.
Fou estrenada el 1805 a Viena amb el títol de Leonore , i fou reformada el 1806 i el 1814 Cant a l’humanitarisme i a l’amor conjugal, Beethoven la volgué oposar a la frivolitat habitual dels llibrets d’òpera Poc apreciada al segle XIX, al segle XX entrà al repertori habitual de tots els teatres d’òpera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina