Resultats de la cerca

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en accident d’aviació

No hi ha referències documentals sobre la parròquia del poble de Foradada, tot i que és possible que tingui uns orígens romànics M Iglesias és de l’opinió que l’edifici actual, molt transformat, té vestigis d’un temple anterior, romànic

Situació Aspecte general que ofereix l’església, totalment modificada per reformes tardanes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG694197 Hi podem anar des de Calaf per la carretera de Cervera per Sant Ramon Poc després del quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha el trencall que mena a Pujalt 1,3 km FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Abandonà els estudis eclesiàstics 1872 i fou voluntari carlí Estudià després magisteri, que exercí a diverses localitats valencianes, i fou regent de l’escola normal de Segòvia, on dirigí El magisterio segoviano Publicà una Historia de Cullera 1893 i el primer volum de Valencia árabe 1901 el segon restà inèdit