Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Celestí Galceran i Carrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”
Pere Gabarró i Garcia

Pere Gabarró i Garcia
© FAMÍLIA GABARRO / GALERIA DE METGES CATALANS
Excursionisme
Metge i excursionista.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia 1918 i medicina 1924 i fou professor adjunt d’anatomia i patologia quirúrgica 1929-33 El 1939 s’exilià a la Gran Bretanya i residí a Manchester, on treballà tres anys amb sir Harold Gillies Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons 1946 Actiu collaborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia…
,
Manuel Gabarró i Freixas
Enginyer.
Director d’Indústries Elèctriques 1927 i enginyer industrial 1954, s’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939 Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia 1933 i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española
Pere Freixas i Sabater
Literatura
Comunicació
Publicista i escriptor.
Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya Sostingué correspondència amb el general Prim, del 1858 al 1869 És autor de novelles, d’un diccionari castellà-francès i d’una Historia de Sabadell Era pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas
Pere Franquesa i Esteve
Història
Comte de Vilallonga.
Entrà al servei del futur duc de Lerma Acompanyà Felip III a València 1599 i a Barcelona, on fou secretari de la cort d’aquell any El 1600 fou nomenat secretari d’estat per als afers d’Itàlia, càrrec que aprofità per a enriquir-se desmesuradament Els enemics del duc de Lerma denunciaren els seus abusos i fou detingut i processat 1607
Francesc Xavier Fontanelles i Calaf
Economia
Comerciant de colonials, primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per les doctrines…
Salvador Font
Cristianisme
Religiós agustí.
El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana
Antoni Coca i Cirera
Medicina
Metge, catedràtic de patologia mèdica a València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862), orientat cap a una posició vitalista, amb simpaties pels corrents homeopàtics.
És autor de Tratado de terapéutica general 1862 i d’uns Prolegómenos de clínica médica 1873 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Ramon Maria Castelltort i Miralda
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Escolapi, és autor de Mi soledad sonora 1941, Navidad 1943, Arpa en éxtasis 1945, Tan herida de adioses 1961 Ha conreat, esporàdicament, poesia en català
Josep Maria Carulla i Estrada
Literatura
Escriptor d’ideologia catòlica tradicionalista.
El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’arquebisbe de Sevilla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina