Resultats de la cerca

Extrem esquerre que jugà al BM Granollers 1994-2003, amb què guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i fou designat millor jugador júnior de la Lliga Asobal la temporada 1996-97 Posteriorment jugà al Cangas del Morrazo 2003-05, 2009-11, el Valladolid 2005-07, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2006, l’Almeria 2007-08 i l’Atlético Boadilla 2008-09 Amb la selecció espanyola disputà 96 partits, es proclamà subcampió d’Europa 1998 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2000 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 També participà en el Mundial 1999 El 2011 es retirà Rebé les medalles de…

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms el 1974 Com a amateur passà pels equips Kelme, EC Barcelona i Cirsa, i fou campió d’Espanya de fons 1980 i de contrarellotge per equips 1984 Guanyà les voltes a Tarragona i Llagostí Un cop deixà la competició fou director dels equips del Club Ciclista Mollet

Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el Centro de Restauraciones…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel ministre González…

El 1765, essent fiscal del Consejo de Hacienda de Madrid, emeté dictamen favorable a la petició de la Junta de Comerç de Barcelona, que demanava l’abolició del dret de la bolla Però el Consejo s’inclinà per la continuació d’aquest tribut

Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès

Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de…

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un baile en casa de…

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona