Resultats de la cerca

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…

Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona, s’especialitzà en arts gràfiques i collaborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre Fou illustrador de diverses editorials i director artístic de la casa de mosaics Escofet, per a la qual preparà l’ Àlbum monumental de mosaics

Del 1881 al 1895 formà societat amb Louis Sullivan D’aquesta collaboració, en què ell portava l’aspecte tècnic i administratiu, i Sullivan el formal i artístic, surt la part més considerable de llur obra Auditorium de Chicago Wainwright Building de Saint Louis, Missouri Guaranty Building de Buffalo

Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891

Inaugurat l’any 2009 en un emblemàtic edifici modernista de l’estiueig del final del segle XIX, aplega el patrimoni artístic local i se centra fonamentalment en l’art modernista, amb una especial incidència en el vitrall, el noucentisme i l’ art-déco Forma part de la Ruta Europea del Modernisme

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra i Pobres mares Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’una etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita Sorolla

Deixeble de Respighi, fou catedràtic de direcció a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma, director de l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1937-44 i director artístic de la RAI de Torí d’ençà del 1946 Actuà internacionalment a Barcelona d’ençà del 1963 i enregistrà L’Estro armonico de Vivaldi

Format a Munic i a Florència, s’establí a França el 1904 Valorà i difongué l’interès artístic de l’obra dels naïfs Descobrí Henri Rousseau el 1906 i Seraphine de Senlis —que era serventa seva— el 1912 La seva obra principal és Cinc maîtres primitifs Rousseau, Vivin, Bombois, Bauchant, Seraphine 1949

Format a Karlsruhe 1873-74 Cunyat de Gauguin Passà temporades a París i a Normandia Dieppe, on formà part —amb Whistler, Sickert, Helleu— d’un grup artístic que gravitava a l’entorn de JÉBlanche Proper a l’impressionisme, fou bàsicament un paisatgista amant dels temes hivernals o fumosos d’Escandinàvia o d’Holanda