Resultats de la cerca

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906

 De vegades s’utilitza com a sinònim de neofeixisme o postfeixisme Apella a un poble idealitzat que conforma una comunitat cultural homogènia amenaçada per la globalització i els seus efectes sobre la morfologia social i econòmica de les societats occidentals Personifica aquesta amenaça en l’immigrant, responsable de la descomposició de les essències culturals i el desballestament de l’estat del benestar, per la qual cosa enarbora un discurs xenòfob A Europa, diversos partits s’adscriuen a aquesta ideologia, com el Front National, l’FPÖ austríac o la Plataforma per Catalunya

El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis…

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX 

Desertor de l’exèrcit austríac, a la guerra dels Set Anys i arrestat sovint per agitador 1771, 1772, organitzà la revolta de l’exèrcit cosac, al qual s’uniren els camperols del Volga i els obrers dels Urals Es proclamà emperador, amb el nom de Pere III, i s’apoderà del baix Volga destruint Kazan’ i amenaçant Orenburg Traït per alguns dels seus i empresonat per l’exèrcit imperial, fou decapitat i esquarterat a Moscou 1775 per ordre de Caterina II La seva memòria ha estat conservada en la cançó popular i en el folklore cosac

Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg,…

Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a més de…

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…

Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle XX la…

Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les quals guanyà…