Resultats de la cerca

Descendent de família noble, fou elegit regidor de la ciutat el 1599 Fou membre fundador de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual utilitzà el nom de Sosiego Participà amb poesies i algun discurs en seixanta-una de les sessions de l’Acadèmia Presentà tretze poesies als certàmens valencians del final del XVI i principi del XVII Destaquen el conte en vers La novela del Tiraqueto o propósito del discurso i la poesia Elogio a los fundadores de la Academia , on elogia alguns poetes L’única obra teatral seva conservada, El hijo obediente , fou publicada a Doce comedias famosas 1608

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà Traduí i estrenà…

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Collaborà a La Tralla  i a Lluita Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i feu traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793,…

A més de poesies catalanes, publicades a Lo Rat-Penat  i en part aplegades al volum Ensayos poéticos , escriví obres de teatre en castellà — Amor patrio, La judía en Argel  i Guillén Sorolla — i el sainet bilingüe  Escenas del bombardeo  1869