Resultats de la cerca

Senyor de Pamis Participà en diversos certàmens religiosos valencians entre el 1665 i el 1671 amb poesies en castellà i algun cop també en català Compongué igualment un ball dramàtic, en castellà, que és inèdit Hi ha set composicions seves incloses a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669

És executat al so de la guitarra i consta de quatre parts primera figura, cadena, el puente i la jota

Fou introduït a Europa els anys cinquanta i assolí una gran popularitat

Reuneix les tres millors parelles segons els resultats obtinguts al Campionat de Catalunya d’estàndard i al Campionat de Catalunya de balls llatins La primera edició tingué lloc a Roses

Hom en conserva la melodia, en compàs ternari, i la coreografia Una variant, amb el mateix nom, és coneguda al Ripollès

Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…

Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin