Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític, pianista i compositor francès.
Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia
Alain Delon
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal Plein soleil 1959, de René Clement Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil Carambolages 1963, de…
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
Daniel Ferrater Torras
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de diversos…
La Moto
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme publicada a Barcelona entre el juliol del 1975 i el setembre del 1977.
Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis i cent…
Beja
Ciutat
Capital del districte de Beja, Portugal, a l’antiga regió del Baix Alentejo.
És centre agrícola i mercat comarcal Situada damunt un turó circular que es destaca sobre la fèrtil plana que l’envolta, hi ha tallers de reparació de material ferroviari La ciutat remunta a la colònia romana a la qual Juli Cèsar donà el nom de Pax Iulia pel fet d’ésser la ciutat en què fou tractada la pau amb els lusitans August la denominà Pax Augusta Fou, amb Évora, la ciutat romana més important de Portugal al sud del Tejo A partir del segle V dC l’ocuparen els sueus i els visigots, i després els àrabs 715 i Alfons I d’Astúries 750 L’any 1162 Fernán González la incorporà a…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la…
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal (1496).
Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…
Marcel Pagnol

Marcel Pagnol
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa i autor cinematogràfic.
Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon père 1957, Le…
Francesc Barado i Font
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs de recepció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina