Resultats de la cerca

Fou pionera dels escacs a Catalunya i a Espanya S’inicià al començament de la dècada de 1930 al Club d’Escacs Barcelona, i jugà durant més de cinc dècades Fou campiona de Catalunya sis cops 1935, 1936, 1942, 1943, 1949, 1952 Guanyà la primera edició del Campionat d’Espanya 1950 i en fou subcampiona en tres ocasions 1953, 1965, 1973

Començà a quinze anys Desenvolupà una llarga carrera i el 2009 disputà la cursa número mil de marxa atlètica En 20 km marxa fou tres cops tercer classificat en el Campionat d’Espanya 1966, 1967, 1976 i un cop campió català 1981 Ja jubilat es traslladà a l’Argentina i el 2008 debutà en les proves de veterans amb la selecció argentina

Format al Club Natació Poble Nou, el 1973 passà al Club Natació Montjuïc En natació fou campió de Catalunya de 200 m esquena 1975 i vint-i-dues vegades internacional en categories inferiors En waterpolo fou tres vegades campió d’Espanya de primera categoria 1976, 1978, 1979 i onze cops internacional amb l’equip estatal en la seva participació en l’Spartakíada 1979

Germana dels jugadors de bàsquet Rafael i Tomàs Jofresa, començà a fer atletisme a 17 anys Fou cinc cops campiona de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1993, 1995, 1996, 1997, 1999 i quatre en pista coberta 1993, 1994, 1996, 1997 El 1994 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya i establí el rècord català de la prova

Entre els anys 1983 i 1988 fou un dels millors especialistes de marató Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i el Campionat Mundial de Roma 1987 Guanyà la marató dels Jocs Iberoamericans 1986 i fou dos cops campió d’Espanya de marató 1985, 1988 Aconseguí la seva millor marca personal el 1984 21325 h corrent amb el Futbol Club Barcelona

Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya 1969 i medalla d’or als europeus júniors 1969, i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut 1971 A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic 1972 Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure 1969, 1973, 1977 i dos cops de 200 m 1972, 1977 En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu 4 en 100 m 1972, 1972, 1975, 1976, 5 en 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1972, 1975, 1976, 8 en 4 × 100…

Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de  Josep Oriol Molgosa i Valls

Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Fou tres cops subcampió d’Espanya en vuit amb timoner 1955, 1956, 1957 i una vegada tercer classificat amb el quatre amb timoner 1957 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb el quatre sense timoner Un cop retirat fou àrbitre internacional de rem i entrenador de l’equip del RCNT

Migcampista, jugà al Futbol Club Barcelona 1903-12 un total de 44 partits Juntament amb altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar el Club Casual 1912-13 Acabada l’experiència en aquest primer equip professional del l’Estat espanyol, s’incorporà al Madrid Fútbol Club 1913 Fou quatre cops campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i guanyà dos Campionats d’Espanya 1910, 1912