Resultats de la cerca

Trobem documentat aquest temple per primera vegada en la professió a la canònica de Roda que féu l’any 1116 Campi de Mont, el qual aportà a Sant Vicenç de Roda l’heretat familiar consistent en la meitat de l’església de Sant Vicenç de Mont, amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions i altres drets que li pertanyien Més tard l’església del poble de Mont va canviar d’advocació i avui és dedicada a sant Joan Baptista JBP És un edifici, com Santa Maria d’Aler o Sant Joan de Morens, d’una sola nau capçada per un absis poligonal L’església està molt alterada per l’…

Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o…

Poques són les notícies sobre aquesta església La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona L’actual església parroquial del poble de…

Aquesta església fou la capella de l’antic llogarret de Claret, ara despoblat, situat segurament a l’elevació de Caplloc, al sector més septentrional del terme El lloc i el castell de Claret són esmentats des de l’any 1082 En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098 es confirmen els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defuncions i cementiri de Claret a l’esmentada canònica Segons el cartulari II de Solsona, en aquest indret el paborde de Solsona hi tenia dret d’alberga La primera notícia de l’església de Sant Pau és de l’any 1131, que es féu una…

Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de…

Vilanova d’Escornalbou formà part des d’un primer moment de la baronia d’Escornalbou L’indret es trobava inclòs dins el terme del castell d’Escornalbou descrit en el document de fundació de la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou el 1170 L’església de Vilanova d’Escornalbou era al final del segle XV de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Riudecanyes L’edifici actual, segons l’inventari del 1925, fou bastit entre els anys 1600 i 1650 Hom sap que l’any 1626 es contractà per 310 lliures el mestre d’obres Lluís Pinyol, de Falset, resident a…

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum Sestero ”, al…

El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família…

Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la…

Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…