Resultats de la cerca

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc, D Milhaud o…

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’Auber, i…

Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896, i a partir…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky Els seus…

Inicialment estudià filosofia i dret, però l’any 1862 s’orientà cap a l’estudi de la composició amb Otto Dessoff, a Viena El 1874 fundà la Societat Bach de Leipzig, amb JAP Spitta, i l’any següent esdevingué professor de composició a la Hochschule de Berlín Herzogenberg fou un compositor dotat, però, sota l’aclaparadora influència de Brahms, amb qui havia fet amistat durant els seus estudis a Viena, no pogué desenvolupar un llenguatge personal L’any 1868 es casà amb Elisabeth von Stockhausen 1847-1892, pianista i una de les millors amigues de Brahms, que confià sempre molt en el seu criteri…

Estudià música al Conservatori d’Hamburg del 1963 al 1968, on tingué com a mestres Peter Hartmann piano, Egbert Gutsch oboè i Walter Steffens composició En acabar els estudis secundaris, cursà dret i musicologia a les universitats de Munic i Hamburg Des del 1988 és director general de l’Hamburg Staatsoper i de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg i el 1990 ingressà com a professor d' arts administration al Conservatori d’Hamburg El 1996 esdevingué director artístic de la Biennal de Munic Ha rebut diversos guardons, com ara un premi al Concurs Bartók de Composició Budapest, 1970 i un de la…

S’inicià amb C Orff, i posteriorment estudià música a l’Acadèmia de Música de Munic del 1920 al 1924, any en què fou nomenat professor Dirigí el Bachgeschellschaftchor des del 1928 Durant la Segona Guerra Mundial ensenyà composició al Conservatori de Graz, del qual esdevingué professor titular el 1944 Dos anys després es traslladà al Conservatori de Stuttgart, on ensenyà composició i teoria, i el 1955 fou designat director de l’Escola de Pedagogia Musical Per damunt de tot, Marx es dedicà a la música vocal i coral, i feu aportacions destacades a la música per a joves a Alemanya, utilitzant…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música polifònica i…

Estudià violí i piano, i posteriorment musicologia a la Universitat de Londres, on es doctorà el 1947 Fou professor a les universitats de Durham 1947-68 i d’Exeter 1968-71 Un cop abandonat aquest darrer càrrec, es consagrà a la composició El seu llibre The Invention and Composition of Music , dedicat a l’aprenentatge de la composició, destaca per l’estil exuberant i la llibertat davant les directrius acadèmiques Aportà els primers estudis substancials sobre el concerto barroc i la biografia de WA Mozart dins l’àmbit de la llengua anglesa Entre les seves composicions hi ha opéras-comiques ,…