Resultats de la cerca

Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’arxiu Gavín…

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…

La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania És…

Lateral esquerre, es formà en les categories inferiors del Club Gimnàstic de Tarragona, amb el qual debutà al primer equip la temporada 1977-78 Després d’una breu cessió a La Cava 1978-79, encadenà les quinze temporades següents 1979-94 al conjunt tarragoní en la segona divisió A, segona B i tercera Esdevingué el jugador que més vegades ha jugat amb el Nàstic 528 partits 470 de Lliga i 58 de Copa En la tasca d’entrenador s’inicià com a segon entrenador del Nàstic i al capdavant de l’equip juvenil 1994-95 Amb la Pobla de Mafumet 2005-11, aconseguí l’ascens a la tercera divisió Formà part també…

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs

Jugà amb el Ros Casares de València 1997-2001 i amb el Club Esportiu Universitari Bàsquet 2001-04 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Des del 2004 és entrenadora de categories inferiors al Ros Casares

S’inicià en les installacions de Montjuïc, a Barcelona Fou campiona d’Espanya infantil 1980 i júnior 1981, 1982, 1983 En categoria absoluta, aconseguí cinc títols d’Espanya en pista coberta 1983-86, 1989 i uns altres cinc a l’aire lliure 1985-88, 1990 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, en dos Mundials 1983, 1985, en tres campionats europeus a l’aire lliure 1982, 1986, 1990 i en un campionat europeu en pista coberta 1983 Es retirà el 1992 Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc

Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó

Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia començat a treballar…