Resultats de la cerca

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972

Estudià a París on, al voltant de la revista Présence Africaine , collaborà a elaborar i difondre el concepte de negritud Publicà Nations nègres et culture 1955, L’unité culturelle de l’Afrique noire 1960, Anteriorité des civilisations nègres mythe ou vérité historique 1967, etc

S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX 

No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre

Hom els considera anàlegs als sistemes de pensament científics, la qual cosa implica que aquelles formes de pensament són tan sistemàtiques com les categories mateixes de la ciència Es tracta d’un concepte utilitzat en projectes de desenvolupament per recalcar la rellevància dels sistemes de pensament locals

Creà moltes de les definicions, dels codis i dels símbols internacionals de meteorologia i fou el sistematitzador del mètode noruec d’anàlisi meteorològica Introduí el concepte de massa d'aire , i féu la primera explicació de la frontogènesi cinemàtica Estudià també el mecanisme de les precipitacions atmosfèriques

Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista

Els conjunts de la família donada són anomenats oberts , i llurs complementaris, tancats Rep el nom d' entorn obert d’un punt tot conjunt obert que el conté Base de l’espai topològic és una família de conjunts oberts que per reunió poden donar qualsevol altre obert Alguns espais topològics tenen llur topologia definida per mitjà d’una distància, la qual determina la base d’oberts de la topologia formada per les boles o esferes En són exemples la recta real ℝ i els espais euclidians de dimensions superiors ℝ n Un subespai d’un espai topològic és una part de l’espai amb la topologia induïda…