Resultats de la cerca
Es mostren 1015 resultats
Catilinàries
Història
Conjunt de quatre discursos llatins pronunciats (63 aC) per Marc Tul·li Ciceró, aleshores cònsol de Roma, contra Luci Sergi Catilina, que conspirava contra la república, amb complicitats o benevolences molt poderoses (Cras, Cèsar, etc).
Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…
República del Congo 2018
Estat
La condemna de l’opositor Jean-Marie Michel Mokoko a vint anys de presó, al maig, va ser qualificada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides d’“arbitrària” El general Mokoko va ser candidat a les eleccions del 2016, guanyades pel president Denis Sassou Nguesso, i en difondre’s els resultats de la consulta del 2016 Mokoko va fer una crida a la desobediència civil Arran d’això, Mokoko va ser acusat d’atemptar “contra la seguretat de l’Estat”, ja que, segons la policia, estava en possessió d’armes i preparava una insurrecció, ajudat per set persones més, majoritàriament franceses, que…
Lluís Pou i Solà
Literatura catalana
Filador i poeta.
L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de la meva arpa 1970, Folklore nadalenc 1974 i a l’ Antologia poètica 1985, publicada per…
Leo Messi i el seu pare, condemnats per frau fiscal
L’Audiència de Barcelona condemna el futbolista Lionel Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a vint-i-un mesos de presó i a una multa de 3,5 milions d’euros per haver defraudat a Hisenda 4,1 milions d’euros en la declaració de l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009 Els assessors fiscals i el pare del futbolista exculpen el jugador adduint desconeixement, cosa que no és acceptada pel jutge Cap dels condemnats ha d’ingressar a presó, ja que la pena és inferior a dos anys El dia 12 Hisenda demana al FC Barcelona que retiri la campanya "Tots som Leo Messi" en protesta per la sentència, i la…
Veredicte pels acusats per l’"operació Còndor"
El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort…
L’expresident del Txad, condemnat per crims contra la humanitat
Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats La pena que se li imposa és de cadena perpètua Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40000 persones El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana És el primer cop que un tribunal…
Condemnat a mort un català per assassinat, a Tailàndia
Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella Segarra pot…
Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA, per la mort de…
Sentència del judici de l’1 d’octubre
El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes Descarta el delicte de rebellió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència En total, les penes de presó a les qual cal afegir multes i inhabilitacions sumen 99 anys repartits en 13 anys Oriol Junqueras, 12 anys Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 11 anys i 6 mesos Carme Forcadell, 10 anys i 6 mesos Joaquim Forn i Josep Rull i 9 anys Jordi Sànchez i Jordi Cuixart Tres dels acusats són condemnats només per desobediència Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per la qual…
concili de Viena
Quinzè concili ecumènic (1311-1312), celebrat a Viena (Delfinat), convocat per Climent V per discutir-hi l’afer dels templer
.
Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina