Resultats de la cerca

Associat normalment a pluges, és conegut arreu del litoral dels Països Catalans, bé que al Principat de Catalunya és conegut per garbí El nom prové del seu origen en una remota Líbia, i a les terres interiors és aplicat a vents de diferents components

Notable estilista, conegut com “el poeta de la brasilitat”, la seva obra tingué una evolució molt important a partir del poema Banguê 1927 fins a Invenção de Orfeu 1952, llarg poema on ressorgeixen els mites angoixants de la seva infantesa al nord-est brasiler Fou també un conegut pintor

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…

Debutà al Centre d'Esports de Sants 1916-22 i jugà a la Unió Esportiva de Sants 1922-27 com a davanter de la banda dreta L’any 1928 s’incorporà al RCD Espanyol, però acabà la temporada al Pàtria de Saragossa Després passà al Saragossa FC 1928-30 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció catalana Un cop retirat fundà la Mutual Esportiva de Catalunya

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però poc després…

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep

Formà part de les categories inferiors del Saragossa i disputà un partit de Lliga amb el primer equip 1993 Després jugà al Balaguer i el Wigan Athletic 1995-2001, on es convertí en el primer jugador català que disputà un partit de la FA Cup 1995 i marcà un gol Migcampista, fou elegit millor jugador de la història del Wigan Després de militar en altres equips britànics, es retirà el 2007 al Swansea gallès, on feu de jugador entrenador Com a tècnic, aconseguí l’ascens del Swansea a la segona divisió anglesa 2008, el 2009 fitxà pel Wigan de la Premier League amb el qual guanyà la FA Cup 2013, i…