Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
Alpicat
Partida
Partida del terme municipal de Lleida, al límit amb el de Vilanova d’Alpicat.
Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques
carbofuran
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels carbamats que actua com a fumigant polivalent sistèmic i també per contacte.
D’eficàcia nematocida moderada en la desinfecció de sòls, té un ampli espectre insecticida sobre pugó, mosques, cuc blanc i miriàpodes És autoritzat en conreus de bleda-rave, blat de moro, melca, pebrot, tabac, tomàquet, patata i plataner Catalogat com a tòxic per a l’home, el seu termini de seguretat és de 60 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació granulat o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
atrazina
Química
Agronomia
Compost químic del grup de les clorotriazines que actua com a herbicida de forma selectiva; el mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi en espècies sensibles de dicotiledònies anuals.
És autoritzada en conreus de blat de moro, melca i avellaner Hom la pot utilitzar tant en preemergència com en postemergència Catalogada com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies L’atrazina es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació amb metolaclor o cianazina com a líquid autosuspendible, amb simazina com a líquid autosuspendible i també com a pols mullable i l’empresa que la comercialitza
procimidona
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les carboximides i que actua com a fungicida d’aplicació foliar per via sistèmica i per contacte.
D’ampli espectre d’acció, té caràcter preventiu i curatiu És autoritzat en un gran nombre de conreus herbacis i llenyosos i és especialment eficaç contra botritis i altres podridures fúngiques Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Sinaloa
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic, limitat al N per l’estat de Sonora, a l’E pel de Chihuahua i el de Durango, al S pel de Nayarit i a l’W pel Pacífic.
La capital és Culiacán És una franja allargassada, entre la Sierra Madre Occidental i la costa, constituïda per una plana alluvial quaternària Clima càlid temperatures mitjanes, de 20°C a 25°C Població de tipus rural, repartida molt desigualment, concentrada principalment a la vora dels rius i de la costa Conreus de cotó, civada, sucre, blat de moro, cacauets, blat Ramaderia bovina, porcina i cavallina La riquesa més important és la mineria, bé que poc explotada, per la manca de vies de comunicació Indústries derivades de l’agricultura Pesca
Ossètia
Regió
Regió geogràfica de la Caucàsia, dividida políticament entre els estats de Geòrgia, on forma la regió autònoma d’Ossètia Meridional, i Rússia, on constitueix la república federal d’Ossètia Septentrional.
Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries
vall d’Assam
Vall
Vall de l’Índia, a l’estat d’Assam, situada al nord-est del país i drenada pel riu Brahmaputra
.
Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950
Ambato
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província de Tungurahua, al N del volcà Chimborazo, en una vall andina.
Situada vora el riu Ambato de la conca del riu Marañón que, amb el clima temperat, permet conreus d’arbres fruiters als voltants de la ciutat que li donen la primacia al mercat nacional D’aquí parteix la millor via de penetració cap a la selva amazònica És característic el mercat indi La base de l’economia és la indústria tèxtil, cervesera, del cautxú, sucrera i de productes alimentaris El 1698 sofrí els efectes d’una forta erupció volcànica, i el 1949 fou destruïda per un terratrèmol
Lèucada
Illa
Illa grega de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió de les Illes Jòniques.
La capital és Lèucada 7600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al segle VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina