Resultats de la cerca

En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit

Fundà, en la clandestinitat, la Lliga Nacional Empresonat pels russos, aconseguí d’escapolir-se a Galítzia Creà 1897, a l’exili, el partit nacional-demòcrata, conservador i catòlic, amb el suport de la noblesa i la burgesia de negocis Diputat a les dumes russes, durant la Primera Guerra Mundial féu costat als aliats Fou diputat 1919-21, ministre d’afers estrangers 1923-26 i dirigent de la Lliga Cristiana d’Unió Nacional Després del cop d’estat de Piłsudski dirigí una oposició moderada És autor d’escrits sobre el problema nacional polonès Alemanya, Rússia i la qüestió polonesa ,…

La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…

Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell Alt Empordà, on es graduà de perit agrònom Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní 1881-83 i diputat provincial 1890-1903 Estudià la filloxera a França i fou un dels primers a importar planters de vinya americana Fundà amb altres viticultors Resumen de Agricultura , revista que dirigí Collaborà, a més, a La Protección Nacional i, amb escrits de caire literari, a La Renaixença i La Comarca del Noya Intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní 1898, i participà en…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat conservador…

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els…

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la…

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves…

Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que…