Resultats de la cerca
Es mostren 1026 resultats
Joan Sibecas i Cabañó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos…
Ponç Puigdevall i Aragonès
Literatura catalana
Crític literari i narrador.
Com a creador ha publicat llibres de relats Un silenci sec 1991, premi Andròmina de narrativa 1990, Era un secret 1998, conjunt de relats que presenten uns personatges obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant, i L’atzar favorable 2012, novelles Un dia tranquil Barcelona 2010, premi Ciutat de Barcelona 2009, D’incògnit 2016, Illusions elementals 2017, premi Joanot Martorell 2016 i Novella comercial 2024, i reculls d’articles Els convidats de pedra 2015 i Jardins secrets 99 llibres per tornar a llegir 2022 També ha tingut cura, en collaboració amb Javier Cercas…
Alfred Binet

Alfred Binet
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog francès.
Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’escala de Binet-Simon, en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la psicologia…
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia començat a treballar…
Alfred Lothar Wegener
Alfred Lothar Wegener
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Geofísic i meteoròleg alemany.
S'interessà pels estudis de meteorologia i més tard també pels de geologia i geofísica Professor de meteorologia a la Universitat de Graz, féu diverses expedicions d’estudi a Grenlàndia Fou el creador de la teoria de la deriva dels continents , que suposa l’existència d’una antiga massa continental única, fragmentada posteriorment en una sèrie de blocs Aquests, en realitat trossos de sial, es desplaçaren sobre el magma viscós per efecte de la rotació terrestre a la manera d’enormes rais, i foren la causa essencial efectes de proa i popa de la formació de les serralades Escriví,…
James Watt
Enginyer, mecànic i inventor escocès.
Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow Amb motiu de la reparació d’una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat 1765 poc després 1769 patentà el seu invent El 1775 es posà a fabricar la seva màquina Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu Ideà també l’èmbol de doble efecte 1785 i el famós regulador de boles que duu el seu nom Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna Concebé també…
demografia històrica
Sociologia
Demografia
Branca de la demografia que es dedica a l’estudi de poblacions antigues, particularment aquelles de les quals hom no disposa de dades estadístiques modernes.
Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin voluntàriament el nombre…
Gustavo Becerra (-Schmidt)
Música
Compositor xilè.
Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961…
Henry Prunières
Música
Musicòleg francès.
Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia…
Renzo Rossellini
Música
Compositor i crític musical italià.
Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina