Resultats de la cerca
Es mostren 1303 resultats
Willi Stoph
Política
Polític alemany.
Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres exmandataris de…
Josep Julinès Oliva
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1916 ocupà el càrrec de vicepresident de l’Internacional FC Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1920-22 i fou membre de la comissió per a la construcció del camp de les Corts Presidí la Federació Catalana de Futbol FCF 1920-21 Durant el seu mandat, al començament del 1921, es produí una disputa amb la federació espanyola, que declarà rebel la catalana i nomenà una comissió gestora que presidí la federació catalana L’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya A l’estiu s’arribà a un acord i Julinès tornà a presidir l’ens català També fou…
adjudicació
Dret
Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta, d’un contracte administratiu.
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita Obriren, així, el…
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text votat per l’assemblea constituent francesa el 26 d’agost de 1789.
La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la inviolabilitat del dret…
Paul A. Baran
Economia
Economista americà d’origen ucraïnès.
Estudià al seu país i a Alemanya Visqué a Moscou, Polònia, a França i a Anglaterra, i el 1939, s’installà definitivament als EUA Després de la guerra, treballà al Strategic Bombing Survey i al Federal Reserve Bank A partir del 1949 fou professor de la Universitat de Stanford El 1957 publicà The Political Economy of Growth , anàlisi marxista sobre el dualisme capitalisme monopolista — països subdesenvolupats El 1960 viatjà a Cuba i es declarà públicament partidari de la revolució cubana Des del 1957 treballà, en collaboració amb Paul MSweezy, en la seva obra principal Monopoly Capital ,…
Partit Democràtic Català
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al novembre de 1976 per una escissió del Club Catalònia encapçalada per Josep Antoni Linati.
També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a Alianza Popular AP…
Confederació Republicana Democràtica Federal de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al gener de 1932 que aplegà una de les tendències federals de Barcelona addictes a José Franchy Roca.
El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A finals de 1933,…
Josefina Tàpias
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de 1936-39 féu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina