Resultats de la cerca
Es mostren 1556 resultats
Edward Elias Lowinski
Música
Musicòleg alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar…
Màrius Gifreda i Morros
Literatura catalana
Arquitectura
Arquitecte, escriptor i crític.
Fou crític teatral de la revista Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes 1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes,…
,
Albert Savine
Literatura catalana
Crític literari, novel·lista, traductor i editor.
Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…
Damià Huguet i Roig
Literatura catalana
Poeta, editor i crític de cinema.
Vida i obra En la seva poesia conflueixen elements expressius procedents de diversos llenguatges artístics, com el cinema, la pintura i la literatura, que s’articulen mitjançant un estil acolorit i rural, amb una forta presència de dialectalismes El primer cicle de la seva obra està format per Home de primera mà publicada parcialment el 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi Les Illes d’Or, Carn de vas , Esquena de ganivet aquests dos apareguts el 1976, que conformen una unitat definida pel mateix autor com una trilogia eròtica, però que contenen trets existencials Ofici de sords 1976 enceta…
Muzio Clementi
Música
Compositor, pianista i editor musical italià.
Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…
Karl Klindworth
Música
Pianista, pedagog, compositor i editor alemany.
Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…
Kaspar Hassler
Música
Organista, compositor i editor musical alemany.
Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Jakob Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare El 1586 esdevingué organista de l’Egidienkirche, i més tard, de l’església de Sant Llorenç, de Nuremberg Es mantingué en aquest lloc fins que el 1616 ocupà el mateix càrrec a Sant Sebald Tingué molta fama com a organista i com a orguener Dedicat també a l’edició musical, publicà diverses colleccions amb obres religioses de mestres italians com els Gabrieli o Luca Marenzio, del seu germà Hans Leo i d’altres compositors alemanys De la seva faceta com a compositor…
Arthur Farwell
Música
Compositor, crític i editor nord-americà.
Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…
Oscar Hammerstein
Música
Productor, llibretista i editor nord-americà.
Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South Pacific Rodgers…
George Harewood
Música
Editor, dinamitzador musical i musicòleg anglès.
Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman i Ballet and Opera i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New Philarmonia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina