Resultats de la cerca

Estudià ciències polítiques a Praga, París, Hamburg i Londres A partir del 1949 començà d’escriure i editar les guies turístiques que duen el seu nom Fodor's Modern Guides de les quals n'ha fetes més de cinquanta i en diverses edicions

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa evolucionà cap a un…

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…

Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Jakob Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare El 1586 esdevingué organista de l’Egidienkirche, i més tard, de l’església de Sant Llorenç, de Nuremberg Es mantingué en aquest lloc fins que el 1616 ocupà el mateix càrrec a Sant Sebald Tingué molta fama com a organista i com a orguener Dedicat també a l’edició musical, publicà diverses colleccions amb obres religioses de mestres italians com els Gabrieli o Luca Marenzio, del seu germà Hans Leo i d’altres compositors alemanys De la seva faceta com a compositor…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South Pacific Rodgers…