Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Ferrerons
Aspecte del veïnat de Ferrerons centrat per l’església de Sant Pere
© C.I.C. - Moià
Veïnat
Antiga parròquia i veïnat (926 m.) del municipi de Moià (Moianès), centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació, al NE de la vila.
Hi ha Can Nespler
semicercle
semicercle
Heràldica
Peça ordinària que representa la meitat d’un cercle que surt de tot un flanc de l’escut, el punt màxim d’elevació del qual és l’abisme.
Hom anomena semicercle trevolat el filet que porten algunes àguiles en l’heràldica alemanya i que, sortint de l’arrencada de l’ala i seguint una direcció corba, acaba en un trèvol
ariet hidràulic
Física
Aparell d’elevació d’aigua o d’altres líquids, que permet de fer pujar un determinat cabal a una determinada altura mitjançant la producció de cops d’ariet en una conducció per on passa un cabal força més gran que el que hom vol fer pujar sota l’efecte d’un salt més petit que l’altura d’elevació que hom vol obtenir.
Presenta l’interès de no requerir cap aportació externa d’energia, però les seves possibilitats són limitades, i per això actualment és poc aplicat, fora d’algunes installacions rurals
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
serra de Carrassumada
Serra
Serra que s’estèn dins el municipi de Torres de Segre (Segrià), al NE del pantà d’Utxesa, i que té al tossal de Carrassumada la seva màxima elevació.
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
Alberic
Vista del poble d'Alberic
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a la plana al·luvial estesa entre aquest riu i el riu dels Ullals.
L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…
congelació
Alimentació
Procés de conservació d’aliments, amb el qual hom aconsegueix la inhibició del desenvolupament microbià i de les reaccions enzimàtiques i químiques, amb temperatures de -18°C o inferiors.
El producte alimentari, carn, peix o vegetals, conté una gran quantitat d’aigua dos terços o més, substàncies inorgàniques i orgàniques en solució com sals i sucres i molècules més complexes com proteïnes en suspensió colloidal Els canvis que experimenta el producte durant la congelació i també durant la descongelació són complexos i no ben coneguts del tot Evidentment, la presència de substàncies dissoltes i en suspensió colloidal fa disminuir la temperatura de congelació llei de Raoult, i, doncs, la temperatura de congelació de diferents aliments varia en funció de llur composició i de llur…
Gualbes
Armes dels Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…