Resultats de la cerca
Es mostren 1638 resultats
descongelador
Transports
Dispositiu per a eliminar el glaç que es forma a les ales i als estabilitzadors de les aeronaus.
Els mètodes emprats són l’aspersió de líquids anticongelants els descongeladors tèrmics, que escalfen les superfícies on el glaç es pot dipositar, bé per mitjà de resistències elèctriques, bé per aire o aigua calents i els descongeladors pneumàtics, constituïts per cambres inflables que trenquen el glaç en desinflar-se avió illustració
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
henry
Física
Unitat SI d’inductància elèctrica.
És la inductància d’un circuit en el qual, si hi circula un corrent que varia a raó d’1 A per segon, és produïda una força electromotriu d’1 V Sovint són emprats els submúltiples el millihenry mH i el microhenry μΗ Rep el seu nom del físic Joseph Henry
disjuntor
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.
Generalment són de funcionament electromecànic, anàleg al dels relés, bé que alguns de petits són tèrmics Els disjuntors són emprats sovint per a protegir màquines o installacions elèctriques i també en els automòbils per a impedir la descàrrega de la bateria quan la dinamo no gira o ho fa massa lentament
bromur
Farmàcia
Química
Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
Els bromurs metàllics, especialment els alcalins i els alcalinoterris, són obtinguts per reacció dels hidròxids o carbonats respectius amb àcid bromhídric Entre d’altres, són importants els bromurs de sodi i de potassi, emprats en medicina com a tranquillitzants Aquest darrer entra en la fórmula de molts reveladors fotogràfics com a element retardador
Enrico Betti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat
ocultació rasant
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en la desaparició momentània d’un astre, generalment un estel, en passar per darrere les muntanyes del limbe de la Lluna.
La constatació d’una ocultació rasant per diversos observadors separats uns quants quilòmetres permet establir el perfil del limbe de la Lluna i l’alçada de les seves muntanyes Fins l’esdeveniment de les missions espacials dissenyades per a cartografiar la superfície de la Lluna, aquest fou un dels mètodes emprats amb aquest fi
éster nítric
Química
Cadascun dels productes d’esterificació dels alcohols per l’àcid nítric.
Els monoèsters, que tenen la fórmula general es presenten en forma de líquids incolors o més densos que l’aigua, els quals són obtinguts per l’acció d’una mescla sulfonítrica sobre els alcohols, segons la reacció Els èsters nítrics dels polialcohols, com també els de la cellulosa, són sovint emprats com a explosius
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
camamilla

Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina