Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
advocat general
Advocat fiscal del consell general del Rosselló als segles XVII i XVIII.
En extingir-se la institució eren tres els qui posseïen aquest càrrec
tractador
Història
A les corts catalanes (cort general), persona que tenia per missió d’arribar a un acord entre el rei i els braços.
N'eren nomenats dos per cada estament i uns altres dos pel rei
somada
Física
Màxima càrrega d’un animal de bast, que equivalia a tres quintars.
La somada d’aigua eren quatre gerres, la d’oli dos odres, etc
tecodonts
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures de crani llarg i esvelt, amb forats preorbitals i palatins, amb dents tecodonts i mancats de dents palatines; les extremitats posteriors, més grosses que les anteriors, n’indiquen la tendència a la marxa bípeda.
Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
profectici | profectícia
Dret civil
Dret romà
Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri (peculi profectici) o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare (béns profecticis).
En el dret romà eren oposats als béns adventicis i constituïen el peculi
altures iguals
Transports
Altures preses a dos estels diferents, però que tinguin la mateixa altura, amb un interval de temps molt petit.
Antigament eren emprades pels navegants per a calcular l’estat absolut del cronòmetre
mastigòfor
Història
A l’antiga Grècia, funcionari encarregat de guardar l’ordre servint-se d’un fuet (μάστιξ).
Probablement els mastigòfors eren els executors materials de les penes imposades pels jutges
orbitolina
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels orbitolínids, que tenen la closca cargolada en hèlix cònica d’1 a 3 cm de diàmetre.
N'hi ha formes còniques i formes lenticulars, i eren propis del Cretaci