Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
índex zonal
Meteorologia
Índex que expressa la força dels vents de l’oest a la zona temperada.
pes
Força amb què un astre atreu els cossos que hi ha a prop seu.
ungleta
Tecnologia
Eina de torner, de la mateixa forma que l’ungla, però força més estreta.
altura d’equilibri
Transports
Altura en què és anul·lada la força ascensional d’un aerostat lliure sense motor.
ammonits
ammonits
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grupde cefalòpodes fòssils, de la família dels ammonítids, espiraliformes, força abundants als terrenys mesozoics.
Els ammonits aparegueren al començament del Triàsic i desaparegueren al final del Cretaci
cenapsa
Biologia
Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma.
Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents Hom distingeix les lipidicoprotídiques , associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques , agrupacions de glúcids i proteïnes
la Coronela
El milicià Gaspar Ferran de la companyia de platers en 1707
Gaspar Ferran, 1707 - Biblioteca Catalunya
Força armada que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa.
Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’organització…
dina
Física
Unitat de força del sistema CGS, definida com la força que, aplicada a una massa d’1 g, li comunica una acceleració d’1 cm/s2 1 dyn = 1 cm·g·s- 2.
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
vaixell
Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…