Resultats de la cerca

Lluità a la guerra Gran assaltà Toló, el 1793 i a la guerra del Francès es destacà en l’assalt al fort de caputxins de Mataró Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos El 1819 fou nomenat cavaller i noble, i el 1824, comandant militar de marina de Palamós Deixà una memòria sobre les fortificacions costaneres de Catalunya

S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any

El presidí Pablo de Azcárate i en formà part, entre altres personalitats, Frederica Montseny El SERE utilitzà diners que Negrín havia collocat en diferents bancs francesos, belgues i suïssos Els comunistes hi tingueren un paper preponderant Prieto, a Mèxic, fundà la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles JARE, finançada pels tresors que portà en aquell país el iot Vita , amb idèntic objectiu

El setge s’inicià el 24 de novembre de 1794 i fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo Els defensors no pogueren repellir els enemics com ho havien fet per l’octubre del 1793 i hagueren de retre's 3 de febrer de 1795 La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada

De periodicitat bimensual, recull les principals aportacions teòriques i d’economia aplicada dels economistes francesos, i formen part del seu comitè de redacció noms com ASauvy, JLRueff, PMassé, ELabrousse, JMarchal i EJames, entre altres Ha dedicat alguns números a sintetitzar les principals polèmiques teòriques a nivell internacional, com la controvèrsia del capital, etc Des del 1964 n'és director Henry Gitton

Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans

Germà de Joan Participà a la campanya d’Orà 1790 i a la del Rosselló 1793, on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn Adjunt del mariscal de camp Sarsfield 1812 al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camps 1816

Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia