Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Nicea
Ciutat
Ciutat de Turquia, al il de Bursa, dins l’antiga Bitínia, a la ribera del llac de Nicea, uns 50 km al SE de Constantinoble.
Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten…
Alfons Segalàs Solé
Esquí
Esquiador i directiu.
Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de…
Deogracias Medina Delgado
Altres esports de combat
Karateka, entrenador i àrbitre.
Cinturó negre setè dan de karate, s’inicià en la pràctica de judo i karate al gimnàs Yawara-II Al cap d’un any abandonà el judo Com a karateka guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1980 i assolí el títol de campió d’Europa en la modalitat kata 1983, quatre subcampionats 1980, 1981, 1982, 1986 i una medalla de bronze 1985 Es proclamà campió d’Espanya en la modalitat kata individual i per equips 1980 El 1978 començà a impartir classes de karate a Barcelona Fou jutge del tribunal de graus de la Reial Federació Espanyola de Karate També fou instructor estatal de…
Reial Societat de Tennis Pompeia
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fundat el 1908 amb el nom de Societat Esportiva Pompeia, nasqué a l’empara del patronat del Santuari de Pompeia, vincle que es mantingué fins l’any 1925 El 1920 rebé el títol de reial El mateix any arrendà unes pistes a la travessera de Gràcia, però els anys cinquanta s’hagué de traslladar a un xalet amb pista de tennis a Montjuïc Assolí un Campionat de Catalunya de primera categoria 1925 i un subcampionat d’Espanya per equips 1976, a més de diversos Campionats de Catalunya en categories inferiors Organitzà tres Campionats d’Espanya 1929, 1932, 1941, i forjà figures com Pere Masip, set…
Club de Boxa Mataró
Boxa
Club de boxa de Mataró.
Fou fundat l’any 1934 per Josep Teixidó Kamaloff , primer campió estatal de pes fort Els primers anys destacà l’aportació del boxador Isidoro Izzi Gaztañaga Després de la Guerra Civil fou reconstituït durant els anys quaranta Oferia llicències de la federació i formava en boxa per a defensa personal També oferia classes de gimnàstica, de musculació i de preparació física Alguns dels seus boxejadors més destacats foren Antonio Rubio, olímpic a Munic 1972 i a Mont-real 1976, membre de la selecció espanyola durant deu anys i campió d’Espanya en quatre ocasions Navarro Moreno, campió d’Espanya de…
Club Nàutic Amposta

Equip femení del Club Nàutic Amposta durant el Campionat de Catalunya del 2011
Club Nàutic Amposta
Rem
Club de rem d’Amposta.
Fundat el 1949, també té una secció de llagut català El 1968 organitzà la primera edició de la baixada nedant Tortosa – Amposta i el 1969 acollí el primer Campionat de Catalunya de rem Impulsà la creació de la Federació de Tarragona de Rem 1974 El 1983 promogué l’Ascens i Descens de l’Ebre entre Amposta i Tortosa Per motius burocràtics, entre el 1981 i el 1986 prengué el nom de Club de Rem Amposta Des del 1989 les seves installacions acullen el Centre de Tecnificació de les Terres de l’Ebre En l’àmbit competitiu, guanyà catorze edicions del Campionat de Catalunya de clubs Trenta dels seus…
Joventut Republicana de Lleida
Esport general
Política
Associació sociocultural i política de Lleida.
Fundada el 1901 en l’àmbit dels nuclis republicans de la ciutat, a partir del 1914 disposà d’una important secció esportiva que fomentava l’esport popular Construí el camp d’esports de la Joventut Republicana de Lleida 1919, amb piscina, velòdrom, pistes de tennis i de patinatge, frontó, gimnàs i camps de futbol, que fou un punt d’irradiació esportiva a les comarques de Lleida i una de les installacions esportives capdavanteres a l’Estat espanyol D’aquestes installacions, en sorgiren diferents seccions i clubs esportius de natació 1919, atletisme 1920, boxa 1922, ciclisme, futbol…
Estadi d’Atletisme del Congost

Estadi d’Atletisme del Congost
Ajuntament de Manresa
Atletisme
Futbol
Beisbol
Estadi municipal d’atletisme de Manresa situat a la zona esportiva del Congost, al costat del riu Cardener, on comparteix espai amb altres instal·lacions esportives de la ciutat, com camps de futbol, pavellons, un camp de beisbol i un rocòdrom, entre d’altres.
La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…
Canal Olímpic de Catalunya

Canal Olímpic de Catalunya
Canal Olímpic de Catalunya
Esport general
Instal·lació esportiva de Castelldefels.
Construïda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir les proves de piragüisme en aigües tranquilles, fou impulsada per l’Institut Català del Sòl i inaugurada el 1991 amb el nom de Canal Olímpic de Castelldefels Se situa sobre antigues maresmes del delta del Llobregat i el seu fons permeable permet l’intercanvi d’aigua amb les capes freàtiques del subsol, de les quals s’alimenta El canal artificial, obra de l’enginyer Josep Masó, fa 1200 m de llarg, 130 m d’ample i 4 m de profunditat El complex disposa de 450000 m² de superfície, dels quals 150000 són d’aigua, i té hangars per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina