Resultats de la cerca

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990, de Sam…

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de…

Nascut en una família d’immigrants indis a Trinitat, estudià al Queen’s Royal College de l’illa, i el 1950 anà a Oxford, on estudià becat a la universitat Establert a Londres, es dedicà professionalment al treball editorial i periodístic collaborant en diversos diaris i a la ràdio, mentre escrivia les primeres novelles The Mystic Masseur  1957,  The Suffrage of Elvira 1958 i  Miguel Street  1959, premi Somerset Maugham 1961 El 1961 publicà A House for Mr Biswas , que el projectà a la fama D’acusat caràcter autobiogràfic, hi descriu les difícils relacions d’un pare amb el seu fill…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…

Dirigit per Antonio Franco 1978-82, Ginés Vivancos 1982-84, Enrique Arias 1984-88, Antonio Franco 1988-2006, Rafael Nadal 2006-10, Enric Hernández 2010-19, Anna Cristeto 2019-20 i Albert Sáez 2020-actualitat, des dels inicis tingué l’encert de trobar una fórmula popular de grans titulars compensats amb una informació contrastada i uns articles breus signats per periodistes i polítics ben coneguts pel públic En cinc anys aconseguí el segon lloc per difusió entre els diaris editats a Catalunya, i des d’aleshores alterna amb La Vanguardia la primera posició com a diari més llegit de Catalunya El…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…

Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…